jueves, 12 de noviembre de 2015

ENTREVISTA ORAL

A la següent entrada podeu veure un resum dels aspectes comentats a l'entrevista oral.


  1. Títol: la Jaia Gri.
  2. Autor: Antoni Alcover.
  3. Il·lustrador: Jaume Garcias.
  4. Adaptació: Maria Oliver.
  5. Editorial: MOLL.
  6. Edició: 1ª.
  7. Nombre de pàgines: 33.
  8. Tipografia d'impremta.
  9. Coberta i llom durs.                  
  10. Tema: Una Jaia que va a la ciutat amb uns camperols.
  11. Llibre propi per a nens de sis i set anys, encara que no conté la majoria de característiques d'un llibre per a nens de sis anys com la fantasia.
  12. Al principi del llibre troben un poema de rima assonant d'art major.També hi ha un refrany.
  13. Es llig de manera àgil, encara que hi ha algun mot un poc difícil.
  14. Segueix una estructura canònica.
  15. Hi ha equilibri entre narració i diàleg. Per altra banda, hi ha poca descripció. 
  16. Final obert.
  17. El llibre conté paraules malsonants.
  18. Tema poc original.
  19. Narrador en tercera persona i focalització externa.
  20. Hi ha intertextualitat, ja que al principi hi ha un poema triat d'altra obra d'Alcover.
  21. Personatges: Jaia astuta i camperols catets i taujans de poble.
  22. Escenari: segle passat.
  23. La il·lustració es complementa amb la lectura.
  24. Transmet un tradicionalisme propi del segle passat, encara que pot intentar advertir d'aquesta situació.

RESSENYA 2

En aquesta entrada podeu veure una ressenya del llibre "Contes per a tot l'any."

Ressenya Contes Per a Tot l'Any

RESSENYA 1

En aquesta entrada podeu veure una ressenya del llibre "50 poemes per saber de memòria".


sábado, 31 de octubre de 2015

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: FRANCESC GISBERT

Aquest ha sigut el millor grup. El grup de Carlos Llorens, Francisco Santacruz i Sergio García han fet dramatització i una dicció perfecta, han animat a tot el públic, s'han disfressat tots, han portat decoració, han donat bona informació del autor, han empleat música, etc.



L'única part negativa d'aquest grup ha sigut que han fet solament teatre, no han combinat el teatre amb un altre tipus de representació. Per açò, en lloc de posar-les un 10, els pose un 9, però crec que ha sigut l'activitat millor preparada i executada.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: JORDI SIERRA I FABRA

El grup format per Patricia Rubio, Esther Pérez i Lucía Fernàndez ha inclòs novetats com fer un llibre amb cartolina i llegir-ho davant de la classe. També han fet titelles amb el seu teatre de titelles corresponent, altres decoracions, etc.

Però aquest grup ha fet totes les activitats llegides i per a ser llegides ha comesa moltes faltes i han fet poca dramatització. A més, han dit poca informació sobre l'autor i no han fet animació, han fet un teatre de titelles d'un llibre sencer, i una lectura d'altre llibre sencer.

Han tingut una dicció clara, i han cohesionat bé la seua posta en escena.

Per fer molta lectura i moltes faltes, crec que es mereixen un 6'5.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: CARLES CANO

Aquesta es la valoració del grup format per Elisabet Rodríguez, Silvana Berna i Cassandra Ruíz.

En primer lloc, han donat la requerida informació sobre l'autor i la seua obra.



En segon lloc, han fet un animat teatre, però açò, teatre. Només han agafat un model de representació. D'altra banda, ha inclòs material decoratiu, alguns disfresses, música, interacció amb el públic, etc.


La dramatització ha sigut correcta, i la dicció i gramàtica també. Han fet una bona cohesió dels personatges dels seus contes, etc.

Per tot açò, la nota és un 7.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: LEWIS CARROLL

Aquesta valoració és de la animació del grup de Vicente Gonzàlez, Juan José Sánchez i Carla Antón.

Han realitzat quasi tot els punts necessaris: informació de l'autor, interacció amb el públic, decorat i disfresses, bona dramatització, dicció i pronunciació, encara que amb alguna errada, etc.

En general,  el grup esta de deu, però hi ha un punt negatiu,  la realització d'una única representació (teatre) i hauria d'haver sigut dos almenys.

Un altre punt positiu ha sigut donar galetes al públic i açò pot ser un bon incentiu per als xiquets, ja que associarien la lectura amb alguna cosa que els agrada). Per tot açò, la seua nota és un 8.



VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: JULES VERNE



El grup d'animació de José Martínez, Sergio Illescas, Cintia Ferris i Elena Mas ha fet una dramatització més o menys bona, presentant una dicció i pronunciació amb alguna errada, etc.
Aquest grup ha fet una animació triant personatges de cadascun dels llibres i donant informació de l'autor, però solament han fet teatre i hi havia que utilitzar diferents recurs de representació.



Per últim, he de dir que han portat decoració i disfresses. La nota és un 7.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: ROAL DAHL

Aquest és el grup d'Antonio Moraces, Víctor Sanchís i Pedro Calvo. Aquest cas es el mateix cas que el grup del grup de Miguel, Isaac, Javier i Juanfran. No hi ha animació, han fet un teatre on representen un llibre.

D'altra banda, han fet una bona dramatització, dicció i pronunciació. També han portat disfresses, decoració, etc. I han fet una introducció amb informació de l'autor.

Per tot açò, la nota és un 7.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: ENRIC VALOR

Com molts grups, el grup de Miguel Martínez, Javier Penalva, Juanfran Guillén i Isaac Arcos ha fet solament teatre, a més d'un fragment d'un dels llibres, i açò no és el que hem de fer. Aquest grup hauria d'haver-hi triat personatges de cadascun dels llibres i fer una representació amb diferents recurs representatius per animar.

D'altra banda, aquest grup ha fet bona interacció constantment amb el públic, bona dramatització en tot moment i sense nervis, bona pronunciació i dicció. També han portat disfresses molt apropiats i decoració.

Tenint en compte tots els aspectes positius i negatius, crec que la nota hauria de ser un  7.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: PERRAULT


Aquest és el grup format per Maria Murciano, Inés Torres, Araceli i Encarni. En primer lloc,  han fet una bona animació amb interacció amb el públic, informació de l'autor, recurs musicals i decoratius, disfresses, bona dramatització, bona cohesió i bona dicció.

La part negativa d'aquest grup és que solament han fet teatre, no han combinat cap recurs representatiu. Per açò la nota és un 8.




VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: JOAN PLA

Aquesta és la valoració del grup d'animació lectora de Maite Martínez, Coraima Morales i Sandra García. Al principi han donat informació de l'autor i la seua obra; han fet una bona dramatització, sobre tot Sandra; han portat disfresses, decorat, titelles, etc.

Aquesta ha sigut una bona animació, han fet tot el que es demanava com utilitzar diferents recurs d'animació (titelles i teatre) i triar personatges i no fragments d'obres.

D'altra banda, han tingut alguna errada gramatical, però bona dicció i cohesió de totes les parts de l'obra.


Per últim, crec que la nota hauria de ser un 9.

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: GERMANS GRIMM


Aquesta és la meua valoració del grup de animació lectora de Ana M. Ivorra, Lucía Peña, Alba Vea i Raquel López.

En primer lloc, aquest grup, solament ha fet teatre, no ha utilitzat altre tipus de representació. D'altra banda, aquestes xiques han fet una bona dramatització (un poc exagerada per part de Lucía), han utilitzat moltes recursos com disfresses, decoració, caracterització, etc. També han fet una bona activitat per animar amb una bona dicció, cohesió de l'obra i amb poques errades gramaticals. 



per últim, he de dir que el grup ha donat bona informació de l'autor i les seues obres.  Amb tot açò, jo crec que la nota hauria de ser un 9, però com solament amb usat un recurs representatiu, la nota baixa a un  7.





viernes, 23 de octubre de 2015

TALLER DE POESIA

A la següent entrada podeu veure algunes de les activitats fetes al taller de poesia.

1- Aquesta activitat consisteix en canviar algunes paraules del poema de l'estiu ple de sedes (Roselló - pòrcel) per dibuixos.


 
 
 





2- Altra activitat és aquesta on hem de completar la comparació.


I el vent deixava

i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com polvores blanques

-només per dir com és la boca d’Ella:
com un niu de perles blamques

J. Salvat Papasseit




3- En aquesta  activitat hem d'allargar els versos del poema.

LA BOLA DE NEU

No.
No era.
No era aquell.
No era aquell, desitjat.
No era aquell desitjat instrument.
No era aquell desitjat instrument portador.
No era aquell desitjat instrument portador d’alegria.
No era aquell desitjat instrument portador d’alegria musical.
No era aquell desitjat instrument portador d’alegria musical moderna.




4- L'última activitat que pense penjar és aquesta del poema espill.

El record (Tomàs Garcés)

La vela alev al
 blanca m’ha ah’m acnalb
    dut el record drocer le tud
                  d’aquella tarda adrat alleuqa’d
            daurada:el núvol rosa asor lovún le:adaruad
     s’anava fonent i s’esborrava avarrobse’s i tnenof avana’s
  la cala. La nostra proa tallava avallat aopr artson al.alac al
  la mar, la vela, plena de vent, ram al, tnev ed anelp, alev la
   palpitava. En els teus ulls     sllu suet sle ne .Avatiplap,
     reflectia’s el munt, l’estel letse’tnum le s’aitcelfer
       roent i l’ombreta morada. Adarom aterbmo’l i tneor
            Ara, la vela m’ha       ah’m alev al, ara
               dut el record:on  no:drocer le tud
                     la rialla? ?allair al 


Hi ha moltes activitats més, però he considerat més convenient agafar aquestes. 




TALLER DE NARRATIVA

A les classes destinades al taller de narrativa hem vist diferents conceptes i temes com  l'ordre del temps narratiu (flash back,  flash forwards i simultaneïtat), durada (el.lipsi, resum, pausa descriptiva i escena) focalització (zero, interna i externa), l'estil del discurs (directe, indirecte, indirecte lliure i monòleg interior), concordança verbal de la narració en passat (combinació de plusquamperfet, passat, imperfet i condicional).



un exemple d'una seqüència narrativa en passat post ser aquesta:  "La mòmia va obrir la tapa del sarcòfag mentre exclamava: per fi!! Cinc mil anys abans, havia sigut enterrada amb vida. Minuts més tard de la seua resurrecció mataria a tothom". 







Altres temes vists, han sigut els personatges (principal o secundari, caracterització directa o indirecta, pla o redó...), descripcions amb sinestèsia i retrats. La sinestèsia és una figura retòrica que consisteix a barrejar els sentits, un exemple pot ser:  "El prat aromatitzat d'herba fresca"   o "Carrer negre com la xocolata". 







PRÀCTICA VÍDEO BARBIE


Aquesta pràctica és un anàlisi sobre els estereotips marcats per l'actual societat del consum.

En primer lloc, hi ha una gran diferenciació entre les funcions socials de homes i dones.

 


En segon lloc, promou el consumisme massiu. L'objectiu dels creadors de Barbie és que totes les xiquetes volen comprar les Barbies amb tots els seus complements (cotxe, perruqueria, gos, nuvi, etc.). L'empresa ven el producte com si fóra una persona real, per això, la majoria de xiquetes juguen amb Barbie com si aquesta fóra una amiga real, a voltes com si fóra ella mateixa (les xiquetes volen ser Barbie perquè Barbie és perfecta.).

Per últim, l'empresa promou la bellesa física; la xica jove, rossa, prima, alta, molt estilista; amb una vestimenta per a cada ocasió, un nuvi protector, bonic, fort, i una vida perfecta sense treballar, amb molt luxe, etc.

jueves, 22 de octubre de 2015

VALORACIÓ ANIMACIÓ LECTORA: ANDERSEN

 A diferència del que he fet amb les activitats literàries, aquestes valoracions les faré una a una. En primer lloc, faré la valoració del meu  grup. El meu grup està constituït per Jaume Marco, David Brotons, Antonio Beltran i Jesús Pertusa (jo).

En termes generals, hem fet tot el que exigia l'activitat: combinació de diferents tipus de representació (teatre, titelles i narració amb veu en of), fer una animació lectora (triant personatges de diferents contes i no fer representacions d'obres senceres), caracteritzar-nos tan bé com siga  possible, donar informació de l'autor, i el més important, animar a llegir.

En quan a la  gramàtica, jo crec que no hem comès cap errada important i hem fet una ordenació correcta dels actes amb un clar fil argumental i una conclusió clara.

En quan al model de treball, hem fet ús de disfresses, de veu en of, combinació de teatre i titelles, etc. La dramatització no ha sigut la millor, però ha sigut més o menys bona.

En resum, jo crec que la nostra nota hauria de ser un  7.


VALORACIONS LECTURA DRAMATITZADA


Aquesta entrada és per a valorar als grups que han fet lectura dramatitzada. Ho faré partint de la valoració global de tots els grups posant  l'accent als aspectes importants de cada grup. 



Totes han sigut bones lectures però algunes poc dramatitzades. A més, tindríem que haver llegit millor, ja que tenien el paper davant, a diferència dels d'àlbum.

Alguns d'aquest companys han introduït imatges, com és el cas del grup de Sandra, Coraima i Maite, o el grup de Pepe i sergio, encara que aquestos solament han agafat una imatge.

La majoria de grups han agafat una música molt apropiada, encara que alguns grups com el de David i Toni, o Miquel i Isaac  no han agafat res. El grup de Esther, Patricia i Lucía han posat la música molt  alta. Aquest últim grup també ha fet unes imatges a mà molt apropiades.


Per últim, he de dir que tots els grup han aportat bona informació de l'autor.



Les notes són:

-Miquel i Isaac 7

-Lucía, Patricia  i Esther 8

-Sandra, Coraima i Maite 8

-David i Toni 7

-Sergio i Pepe 7

-Francisco, Carlos i Sergio 7

-Araceli i Encarni  9

-Alba i Raquel 8

-Lucía i Ana 8

- Juanfran i Javier 7

- Maria i Inés 7

VALORACIONS PERFORMANCE POÈTICA


Aquesta entrada és per a valorar als grups que han fet performance poètica. Ho faré partint de la valoració global de tots els grups posant  l'accent als aspectes importants de cada grup. 





L'únic grup de performance és el de Pedro, Victor i Toni. Han fet una activitat molt completa, amb un molt bon acompanyament musical per part del guitarrista del grup. La lectura podria haver estat més perfeccionada. El seu autor és Martí i Pol, i l'obra "estimar a Marta".


La nota que crec que es mereixen és un 8.

VALORACIONS BIBLIOTECA D'AULA








Solament hi ha un grup que ha fet biblioteca, i penso que ho ha fet molt bé. Cintia i Elena han agafat obres de diferents tipus, diferents autors clàssics i actuals, llibres de qualitat, pel.lícules i un ambient molt confortable i molt cridaner per a llegir. També inclouen un "lectometre" per motivar als alumnes a llegir. La dicció i pronunciació va ser correcta.


La nota és 9

VALORACIONS ÀLBUMS

Aquesta entrada és per a valorar als grups que han fet l'àlbum. Ho faré partint de la valoració global de tots els grups posant  l'accent als aspectes importants de cada grup. 



De forma general, tots els grup han seguit les indicacions generals més o menys. Alguns membres d'alguns grups s'han posat massa nerviosos i han tingut alguna errada de pronunciació o dicció.

En quant a la dramatització, la majoria dels grup han fet una interpretació bona, encara que alguns companys han fet una dramatització més avorrida i amb menys fluïdesa.

En la meua opinió, el grup de Vicent, Carla i Juan, ha sigut el més complet de totes les activitats per la realització del seu àlbum amb cartolina i la selecció d'una música apropiada. Han representat una Rondalla valenciana.  L'altre grup és el de Casandra, Elizabeth i Silvana amb la "Ventafocs" de Perrault.

La meua nota per al grup de Vicent és un 8, la del grup de Silvana un i per al meu grup un 7. 


MITJANS DE DIFUSIÓ DE LCI


Aquesta entrada és un PDF Sobre una pràctica feta por mi amb la col.laboració dels meus companys Jaume, Antoni i David. El documento és un breu anàlisi Sobre l'ús dels mitjans de comunicació, concretament les Xarxes socials, per a la Difusió de la Literatura Infantil en Català.

               

lunes, 19 de octubre de 2015

ANÀLISI DE LA CAPUTXETA



INTERTEXTUALITAT EN LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: LA CAPUTXETA VERMELLA
En aquesta entrada podeu veure una comparació de dos versions molts diferents de la caputxeta vermella. Una de Roal Dahl i altra de Perrault.
Aquestes imatges il.lustren bé el conte de Dahl.


Hi ha uns canvis extremistes d'un autor a l'altre. Per exemple, als personatges. La Caputxeta de  Perrault es una jove innocent i la de Dahl es protectora, valenta i rebel. O el llop de Perrault que es astut i feroç, mentre que el de Dahl es babau i confiat.


                                                                             


                         Aquesta imatge il.lustra bé a una caputxeta fava enganyada pel llop .



També hi ha canvis en el context, el canal (perrault oral i Dahl escrit), en la intenció comunicativa (Perrault intenta advertir i Dahl posar de manifest la independència de la dona) o en el final del conte.


ANIMACIÓ LECTORA

Aquí mostre el díptic fet per Antonio, Jaume, David i Jo, amb una breu explicació del que farem.

                                                        DÍPTIC ANDERSEN

                          
  
                                Hans Andersen Díptic de jesusmanuelpertusaferrandez


La nostra proposta és fer Una representació de quatre actes amb cinc Personatges de quatre llibres diferents d'Andersen. El primer acte és una representació amb titelles en la que apareix "l'aneguet lleig", El segon i el tercer són obres de teatre on apareix Dissabte i Diumenge del Conte "els dies de la setmana" i un nen del "soldadet de plom" ,  i l'últim acte Es Una representació amb Titelles en la que apareix el Rei del "vestit nou de l'emperador".  El protagonista de l'obra es un xiquet té un somni on va solucionant els problemes dels Personatges dels contes.


domingo, 18 de octubre de 2015

ANÀLISI BESTIARI


Si punxen en la paraula Bestiari,  podrem veure el power corresponent a l'anàlisi del llibre Bestiari de Pere Quart. Vam fer una presentació en classe davant dels companys exposant informació rellevant sobre el llibre.  

LA PEDRA EN L'ESTANY (GIANNI RODARI)




La tècnica consisteix en crear paraules a partir de les lletres d'altra. Rodari va comparar aquesta tècnica com el gest de llançar una pedra al riu. Quan tu llances una pedra al riu fa ones que surten unes d'altres i amb aquesta tècnica tu crees unes paraules a partir d'altres.

Per exemple: 









Amb aquesta tècnica treballes vocabulari i la creativitat dels xiquets. Pots treballar també literatura si ho fas agafant paraules d'un conte.



ACTIVITAT LITERÀRIA





Aquí mostre la activitat literària feta per Jaume i jo amb la meua valoració d'aquesta.

                         

                                  Activitat literària de jesusmanuelpertusaferrandez



Conte: La granja   (1)

L'argument del conte es una grangera anomenada Pepa i que cerca al seu ratolí al voltant de la Granja. El ratolí s'amagat por por al gat Missi i Pepa decideix preguntar a tots els seus animals de la granja por si algú ho vist ha.

Amb aquest conte es pot treballar el vocabulari de la granja amb xiquets de primer i segon de Primària mitjançant la contextualització amb imatges i repeticions, ja que, els animals es un tema molt atractiu per als xiquets de primer i segon de Primària. 



Valoració

No hem triat cap música perquè hem considerat que l'atenció del públic s'hauria de centrar en l'imatge, ja que es la part més important d'aquesta activitat. A més tampoc és un requisit molt important en aquest tipus d'activitat.

Com nosaltres són els autors de l'obra, només havíem d'aclarir que l'obra era de font pròpia i destinada per a primer i segon de primària. Per això hem seguit una trama repetitiva, i hem usat tema interessant per als xiquets.

Crec que hem mostrat una dicció clara però amb una pronunciació més o menys bé per mi part i bastant millor per part del meu company. Totes les expressions han sigut realitzades amb la seua entonació corresponent i hem seguit un ritme constant.

En quant a les imatges agafades, hem triat unes imatges que s'aprofiten al cent per cent al text, encara que hem tingut un problema amb la execució deguts al canvi de format del visualitzador.

Tenint en compte que hem sortit sense paper i que l'activitat és una font pròpia, crec que la nostra nota hauria de ser un 7.